la Bèstia (El-Haïchal)
- Hipòtesis del per què les dones no són elements actius en el món virtual:
1. els temes “feministes” tenen poc mercat? Són massa endogàmics?
2. les bloggaires són massa activistes? Només s’escolten i es miren a elles mateixes?
3. notorietat, autoafirmació i lideratge són característiques positives només en el masculí?
4. les dones tenen poc temps social per “cuidar” i actualitzar un blog?
5. és una qüestió de capacitat biològica (“les dones no sabem llegir un mapa”? o de caràcter social y cultural (“les dones no saben llegir un mapa”)?
6. amb més capacitat (de promig) pel llenguatge i el contacte social, per què el context sociotècnic ens espanta?
Bé, he de dir, com a dona, que la tècnica em supera...potser el més correcte és dir que m’esgarrifa!, m’imagino un grups de programadors informàtics (homes i frikkies!) disposat a “gastar” el temps preciós del fer (del qual la majoria de dones anem escasses!) per substituir-lo pel temps del proba i reproba (per la mort de Déu prou de cercadors, carregar programes, utilitzar-los, descobrir el format, desxifrar textos, fitxers XML, txt..., fonts RSS, blogpulse, Technorati, blogspot, nireblog, fotoblog... bitacores.com, vilaweb.blog....!)
I és que, en veritat, totes les hipòtesis estan interrelacionades: Durant tot el curs hem estudiat teoritzadors, creadors, programadors...el món digital imaginat i generat per homes.
En ser un espai de relació social (més ben dit sociotècnic) es continuen reproduïnt les pautes culturals establertes i qualsevol tret cultural té en el seu intern el mantenir les estructures jeràrquiques de poder.
Com va dir John Berger a Modos de ver:
"Los hombres actúan y las mujeres aparecen. Los hombres miran a las mujeres. Las mujeres se contemplan a sí mismas mientras son miradas. Esto determina no sólo la mayoría de las relaciones entre hombres y mujeres sino también la relación de las mujeres consigo mismas. “"El supervisor que lleva la mujer dentro de sí es masculino: la supervisada es femenina. De este modo se convierte a sí misma en un objeto y, particularmente en un objeto visual, en una visión."
No és que les dones no siguem solidàries (qui faria el què fa una dona pels altres?), el nostre problema està en el fet que ningú ha volgut que ens miréssim
Benvolguda Marta,
ResponEliminaper a mi el tema no fa referencia unicament al mon virtual i tecnologic.
Es imposible trobar un home que no tingui una mare i francament dificil algun que no hagi tingut germana o parella.
Si ho miressim des d'un punt de vista del marqueting, tens un anunci de la dona en cada home i tens un fan entregat a la dona en cada home en un moment de la seva vida.
I... a pesar d'aixo...encara estic enviant un missatge com aquest perque no puc entendre que a pocs KM del meu poble un noi de 31 anys acabi de matar a una noia de 31 anys. La segona en una semana,
No puc entendre que cada segon s'estigui violant una dona al planeta.
No puc concebre que només a Espanya tinguem més de 7.000 denuncies formals a comisaria per abusos sexuals a dones !!!
Son uns 500 abusos al mes! i ja no conto tots els que no es denucien.
Pero qué ens hem tornat bojos?.
Pero aleshores miro el meu entorn 'femeni' i tot es calma i tranquilitat. No pasa res, no es comenta res. Mi niño no me come. El meu noi es un desastre. Mi marido siempre en el trabajo.
I jo penso que potser soc l'unic que creu que aixo no esta be.
Que no vull que la meva filla visqui en una societat que considera que qualsevol partit de futbol es més important que 7.000 vides de dones espanyoles marcades. Doncs no vull que ella, la meva filla, sigui una d'aquestes.
I que no entenc perque m'he de sentir com un bitxo rar per bullir d'indignació i rabia. En veure el que fan uns homes i el que no fan tantes dones.
El que s'ha d'entendre és que el problema ateny al gènere humà, al model de societat que hem decidit (entre tots) tenir. Acusar les dones de no actuar és fer-les responsables de 10.000 anys d'història, del pecat original d'Eva i Pandora (les putes!).
ResponEliminaQue una dona es preocupi pel fet de que el nen no menja (el que a tu et sembla tan poc impostant) és un tret implític i essencial en la seva condició de dona (cuidar pel benestar de la seva família), un tret biològic que ha perdut la seva condició positiva dins d'un context social patriarcal.
Per què una dona ha de ser, per l'única raó de ser dona, sempre "més" (més dona, més treballadora, més persona, més reponsable, més puta, més santa, més guapa, més intel.ligent, més TOT)? Protegir els dèbils (els que pateixen, els que són víctimes, els desafavorits) no és qüestió de gènere, és qüestió de "persones humanes"
Marta
Disculpa si per les frases posades t'ha semblat que jo pugues pensar que el preocupar-se pels demes, per exemple el fill, no es important.
ResponEliminaTan sols volia ik·lustrar unes converses que hi han. Tampoc entenc que te que veure-hi el que una dona hagi de ser sempre 'més'. Aixo es un altre tema.
El que relament em preocupa es que si al poble del costat haguessin matat a algú per ser del Barça per ser magrebi, per ser catalan o per ser de madrid. Si a algu del poble del costat (Salt) l'haguessin matat pel que és, la repercusió seria molt gran, excepte si es dona. En una semana en maten dues al poble del costat i t'aseguro que les converses al recollir els nens no han variat el mes minim.
Aixo es el que em costa d'entendre i acceptar.
Però t'has parat un moment a pensar si les teves converses (d'home) han variat molt amb l'assalt israelí a la "flota de la solidaritat" en aigües internacionals? I has pensat què hagès succeït si l'atac fos de Corea del Nord o de l'Iran?
ResponEliminaMirar-se el melic no és únic de gènere femení (el terme "més" si és important doncs demanes a les dones quelcom que no demanes als teus congèneres homes, mistifiques el femení)
el que realment volem les dones és ser tractades com iguals (només ens separen les nostres diferències biològiques), amb els nostres defectes, les nostres mancances, els nostres perjudicis...unes guapes, altres lletges, unes del Barça, altres de Madrid, catalanes, espanyoles, magrebines
Termes "políticament correctes" com "violència de gènere" amaguen "les veritats despunyades de la vida social" (Harrys)que tenen més a veure amb el control i manteniment del poder que amb un tema tan biològic com és el sexe de les persones en néixer.
Marta