lleugereses prehipertextuals

"La mirada segueix els camins que se li han reservat a l'obra" (Paul Klee)

De Georges Perec, La vida instruccions d'ús...

Al principi l'art del puzzle sembla un art breu, un art de poca entitat, contingut tot ell en una elemental en un elemental ensenyament de la Gestalttheorie: l'objecte considerat –ja es tracti d’un acte de percepció, d’un aprenentatge, un sistema filosòfic....- no és una suma d’elements que s’hagin d’aïllar i analitzar primer, sinó un conjunt, és a dir una forma, una estructura: l’element no preexisteix al conjunt , no és ni més immediat ni més antic, no són els element que predeterminen el conjunt, sinó el conjunt que determina els elements : el coneixement del tot i de les seves lleis, del conjunt i de la seva estructura, no es pot deduir el coneixement separats de les parts que el componen: això significa que podem estar mirant una peça d’un puzzle tres dies seguits i creure que ho sabem tot de la seva composició i del seu color,sense haver progressat el més mínim: només compta la possibilitat de relacionar aquesta peça amb d’altres i, en aquest sentit, hi ha quelcom de comú entre l’art del puzzle il’art del go: només les peces se s’hagin ajuntat obtindran un caràcter llegible: considerada aïlladament , la peça d’un puzzle no vol dir res: és només pregunta impossible, repte opac .................

De tot això es dedueix el que, sens dubte, constitueix la veritat última del puzzle: malgrat les aparences, no es tracta d’un joc solitari: cada gest que fa el jugador ha estat fet abans pel creador del mateix: cada peça que agafa i torna a agafar, que examina, que acaricia, cada combinació que prova i torna a provar, cada tanteig, cada intuïció, cada esperança han estat decidits, calculats, estudiats per l’altre.

Go (fortalesa, solidesa, estabilitat, enteresa, estoïcisme, austeritat, rigor, severitat, fermesa, vigor, fermesa)